Barcelona ha tancat el 2025 amb les millors dades de qualitat de l’aire des que es disposa de registres sistemàtics. Els nivells de diòxid de nitrogen (NO₂) han baixat per tercer any consecutiu, consolidant una tendència positiva que situa la ciutat fins i tot per sota dels valors registrats durant el 2020, l’any de la pandèmia i la reducció dràstica del trànsit.
Les dades, publicades per l’Agència de Salut Pública, confirmen una reducció generalitzada del NO₂ d’entre el 4% i el 12% a les deu estacions de mesura repartides per la ciutat. Des del punt de vista tècnic, és una fita rellevant: indica que les polítiques estructurals —i no només circumstàncies excepcionals— estan començant a tenir un impacte mesurable.
Complim la normativa actual, però no els objectius futurs
Malgrat aquesta evolució favorable, els resultats s’han de llegir amb prudència. Barcelona compleix actualment el límit legal vigent de la Unió Europea (40 µg/m³), però encara no assoleix el valor límit que entrarà en vigor el 2030, fixat en 20 µg/m³.
Més preocupant encara és la distància amb les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut, que estableixen un llindar de 10 µg/m³. Aquest valor se supera a totes les zones de la ciutat i de manera sostinguda al llarg de l’any, fet que posa de manifest que el compliment normatiu no sempre equival a una protecció òptima de la salut.
Mobilitat, clau en la millora de la qualitat de l’aire
L’Ajuntament atribueix bona part del descens a la renovació del parc de vehicles i a la millora del transport públic. Actualment, els vehicles amb etiqueta Eco o Zero ja representen prop del 31% del total, mentre que els vehicles més contaminants han anat perdent pes.
A això s’hi suma el bon funcionament del metro, l’autobús i el tramvia, així com l’objectiu estratègic que el 2030 tots els ciclomotors de la ciutat siguin elèctrics. Aquest conjunt de mesures apunta en una direcció clara: la reducció sostinguda del NO₂ només és possible amb canvis estructurals en la mobilitat urbana.
Desigualtats territorials i factors puntuals
No totes les zones de la ciutat respiren igual. Les estacions de l’Eixample i de Gràcia–Sant Gervasi continuen registrant els valors més elevats, tot i que també han experimentat descensos significatius. Es tracta d’estacions qualificades “de trànsit”, fortament condicionades per la circulació viària.
Aquest fet recorda una qüestió clau en l’anàlisi ambiental: les dades han de contextualitzar-se. Obres, desviaments de trànsit o canvis puntuals en la mobilitat poden influir en els resultats, però no n’expliquen per si sols la tendència general.
Qualitat de l’aire i salut: l’indicador decisiu
La millora de la qualitat de l’aire no és només una qüestió ambiental, sinó un factor determinant de salut pública. L’exposició crònica a contaminants atmosfèrics està associada a un major risc de malalties cardiovasculars, respiratòries, càncer de pulmó, diabetis i patologies neurodegeneratives.
Les dades preliminars del 2025 apunten a una reducció d’entre el 40% i el 45% de la mortalitat atribuïble a la contaminació respecte al període 2018–2019. Tot i així, la xifra continua sent elevada: 1.100 morts anuals relacionades amb la qualitat de l’aire.
Una conclusió clara: avançar sense relaxar-se
Barcelona avança en la bona direcció, però no pot permetre’s l’autocomplaença. Assolir els objectius del 2030 requerirà accelerar la transició cap a una mobilitat neta, reduir la dependència del vehicle privat i integrar la qualitat de l’aire com a indicador central en la planificació urbana.
Per a ciutats com Barcelona —i per al conjunt del territori— la qualitat de l’aire no és només una variable ambiental: és un termòmetre de salut, equitat i sostenibilitat. I, sobretot, un repte que encara no està resolt.
