Durant anys, el debat urbà ha oscil·lat entre dos models: ciutats compactes davant de ciutats disperses. L’evidència científica comença a ser clara: les ciutats compactes i denses emeten menys CO₂ per persona, aprofiten millor l’energia i redueixen el consum de sòl.
Tanmateix, apareix una paradoxa incòmoda: avui també concentren una pitjor qualitat de l’aire, menys zones verdes i un impacte més gran en la salut si no es gestionen adequadament.
Una anàlisi de més de 900 ciutats europees, realitzada en el marc del projecte UBDPOLICY amb la participació de l’Institut de Salut Global de Barcelona, confirma una idea clau: el model compacte continua sent el més eficient, però només si evoluciona.
La paradoxa urbana
Les ciutats denses presenten avantatges evidents. Redueixen les emissions de CO₂ per habitant, són més eficients energèticament i faciliten l’accés als serveis i equipaments gràcies a distàncies més curtes.
Alhora, concentren problemes estructurals com un trànsit més intens, nivells elevats de contaminació atmosfèrica, l’efecte illa de calor i una manca d’espais verds que impacta directament en la salut física i mental.
La conclusió no és abandonar la ciutat compacta, sinó repensar-la en profunditat.
No es tracta d’expandir la ciutat, sinó de transformar-la
L’estudi és clar: la sostenibilitat urbana no passa per créixer cap enfora, sinó per millorar la qualitat de l’espai urbà existent. Perquè el model compacte funcioni, és imprescindible reduir de manera dràstica l’ús del cotxe privat, especialment en els desplaçaments curts.
També és clau apostar pel transport públic i la mobilitat activa, de manera que caminar o anar en bicicleta sigui l’opció més senzilla i segura.
A això s’hi afegeix la necessitat d’incorporar més verd urbà real, no només en forma de grans parcs, sinó integrat a la ciutat mitjançant arbres als carrers, façanes i cobertes verdes que ajudin a reduir la temperatura i filtrar contaminants.
Finalment, es planteja una reorganització de l’espai urbà amb models com les superilles o els barris sense cotxes, on la vida quotidiana i l’espai públic guanyen protagonisme davant del trànsit.
Salut, clima i qualitat de vida van de la mà
Un dels missatges més rellevants del projecte UBDPOLICY és que la sostenibilitat urbana no és només una qüestió climàtica. És, sobretot, una qüestió de salut pública i benestar.
Una ciutat compacta ben dissenyada pot reduir emissions i, alhora, millorar la qualitat de l’aire, el confort tèrmic i la qualitat de vida de les persones que hi viuen.
El futur urbà no va de mida, sinó de disseny
La ciutat sostenible del futur no serà necessàriament més gran, però sí més intel·ligent, més verda i més habitable.
Serà compacta i densa, sempre que posi les persones i la seva salut al centre del disseny urbà.
Font: https://ubdpolicy.eu/
