Quan parlem de l’aire que respirem, solem pensar en emissions, normativa, sensors o episodis de contaminació. Però hi ha una batalla menys visible que també decideix el futur ambiental d’Europa: la dels diners. Perquè sense pressupost no hi ha transició energètica, no hi ha descarbonització industrial i, en molts casos, tampoc hi ha millores reals en la qualitat de l’aire.
L’Agència Europea de Medi Ambient ha publicat una dada que ho deixa molt clar: el sistema europeu de comerç d’emissions (EU ETS) s’ha convertit en una gran palanca financera per a l’acció climàtica. Els ingressos per subhastes per als Estats membres han passat de 5.000 milions d’euros el 2017 a 24.000 milions el 2024. (eea.europa.eu)
Del carboni al pressupost: per què aquesta dada importa de veritat
L’EU ETS no és només un mecanisme per posar preu a les emissions. És, cada vegada més, una eina que transforma el cost del carboni en capacitat d’inversió pública. La lògica és simple: si emetre té un cost, aquests diners poden tornar al sistema en forma de transformació energètica, innovació tecnològica i modernització industrial. (eea.europa.eu)
I aquí hi ha la clau: la transició climàtica europea ja no depèn només d’objectius polítics, sinó també d’una estructura econòmica que genera recursos per finançar-la. En altres paraules, la guerra per un model productiu més net també es lliura als comptes públics. (eea.europa.eu)
El 2024 deixa una xifra rècord, tot i que amb matisos
El 2024, els ingressos totals generats per les subhastes de l’EU ETS van arribar als 38.800 milions d’euros. D’aquesta xifra, 24.400 milions van anar directament als Estats membres, mentre que la resta es va distribuir entre instruments europeus com l’Innovation Fund, el Modernisation Fund, el Recovery and Resilience Facility, a més de partides per a països EFTA i Irlanda del Nord. (eea.europa.eu)
Ara bé, la dada té matís. Tot i que la recaptació continua sent molt alta, el 2024 cau un 27% respecte del 2023, quan els Estats membres van ingressar 33.000 milions. L’Agència Europea de Medi Ambient explica aquesta baixada per dues raons principals: la caiguda del preu mitjà del CO₂ i el fet que una part més gran dels ingressos s’hagi canalitzat cap a fons europeus. (eea.europa.eu)
Ja no n’hi ha prou amb recaptar: ara cal destinar-ho al clima
La gran diferència és en la norma que s’aplica des del juny de 2023. Amb la directiva revisada de l’EU ETS, els Estats membres estan obligats a destinar el 100% dels ingressos recaptats, o el seu equivalent financer, a acció climàtica i transició energètica, amb una excepció concreta: les ajudes per compensar costos indirectes del carboni en indústries electrointensives. (eea.europa.eu)
Això canvia completament l’enfocament. Abans, la recomanació era dedicar almenys el 50% a aquests fins. Ara el mandat és molt més clar i molt més exigent. I això significa que els diners procedents del mercat del carboni han d’acabar impulsant àmbits com la descarbonització industrial, la transformació energètica, les tecnologies netes, l’adaptació climàtica, la mobilitat baixa en carboni o les mesures de transició justa. (eea.europa.eu)
L’aire net no depèn només de mesurar: depèn d’invertir
Aquest punt és especialment interessant. Quan pensem en qualitat de l’aire, solem separar la monitorització ambiental del finançament climàtic. Però en realitat estan molt més connectats del que sembla. Les inversions en electrificació, xarxes, emmagatzematge, transport net o modernització industrial no només tenen impacte climàtic: també ajuden a reduir la pressió contaminant i a reconfigurar l’entorn atmosfèric en què vivim. Aquesta connexió és una inferència raonable a partir dels usos permesos per a aquests ingressos i del tipus d’accions finançables descrites per l’AEMA. (eea.europa.eu)
Per això, quan Europa decideix que l’ingrés del carboni ha de tornar al sistema en forma de transició, no està prenent només una decisió energètica. També està influint, de manera estructural, en les condicions que faran possible un aire més net en el futur. (eea.europa.eu)
Espanya, entre els països que més recapten
Espanya apareix entre els països amb més volum d’ingressos directes per subhastes el 2024. La xifra és de 2.600 milions d’euros, al nivell d’Itàlia i només per darrere d’Alemanya i Polònia. Segons l’AEMA, juntament amb aquests grans recaptadors concentra una part molt rellevant del total que arriba directament als Estats membres. (eea.europa.eu)
No és una dada menor. Significa que Espanya no només és dins del sistema: té capacitat real de mobilitzar recursos importants per accelerar la seva pròpia transició energètica i industrial. (eea.europa.eu)
Per què baixa la recaptació si es va subhastar més?
Aquí hi ha una de les paradoxes de l’any. El 2024 es van subhastar més drets que el 2023, però els ingressos directes per als Estats membres van ser menors. L’explicació, segons l’AEMA, es troba en dos factors: el preu mitjà dels drets va caure un 18%, passant de 83,6 €/tCO₂e el 2023 a 64,8 €/tCO₂e el 2024, i a més va créixer la proporció d’ingressos destinada a fons europeus. (eea.europa.eu)
És a dir, més volum no sempre implica més diners. En mercats de carboni, el preu importa tant com la quantitat. (eea.europa.eu)
La política de l’aire també és política pressupostària
La conclusió és potent: la lluita per l’aire que respirem no es juga només en estacions de mesura, normes tècniques o plans de reducció d’emissions. També es juga en com Europa recapta, reparteix i obliga a gastar els diners procedents del carboni.
I això obre una lectura de fons molt rellevant per a la indústria, l’energia i el medi ambient: la transició no avança únicament amb tecnologia ni amb voluntat política. Avança quan existeix una arquitectura financera capaç de sostenir-la. En aquest sentit, l’EU ETS ja no és només un mercat d’emissions. És també un mecanisme que converteix pressió reguladora en capacitat pressupostària. (eea.europa.eu)
Respirar millor també depèn d’això.
Font
Agència Europea de Medi Ambient, Use of auctioning revenues generated under the EU Emissions Trading System, publicat el 17 de desembre de 2025. (eea.europa.eu)
