Mesurar la qualitat de l’aire genera dades. Però generar dades no significa automàticament disposar d’informació fiable.
Per avaluar correctament la contaminació atmosfèrica, detectar episodis, analitzar tendències o comprovar si una actuació determinada està funcionant, les dades han de respondre a uns criteris de qualitat: han de procedir de mètodes adequats, ser representatives, comparables, traçables i disposar d’una cobertura temporal suficient.
La mateixa normativa europea situa la qualitat de la informació al centre de l’avaluació de la qualitat de l’aire. La Comissió Europea estableix objectius de qualitat relacionats, entre altres aspectes, amb la incertesa màxima admissible de les mesures i la cobertura de dades vàlida al llarg de l’any.
Per això, quan parlem de monitoratge ambiental, la pregunta no hauria de ser únicament “tenim dades?”, sinó també “podem confiar-hi per prendre una decisió?”.
Què és una dada ambiental fiable?
Una dada ambiental fiable és aquella que permet descriure amb prou qualitat una determinada condició del medi i que es pot utilitzar amb confiança per a l’objectiu per al qual ha estat obtinguda.
En qualitat de l’aire, això implica molt més que obtenir una xifra de concentració.
La fiabilitat depèn de tota la cadena de mesura:
- el mètode utilitzat;
- les característiques i prestacions de l’equip;
- la ubicació del punt de mesura;
- la instal·lació;
- la calibració;
- el manteniment;
- la continuïtat de les mesures;
- els procediments d’assegurament i control de qualitat;
- la validació i el tractament posterior de les dades.
La Comissió Europea diferencia, a més, entre mesures fixes, mesures indicatives, modelització i estimacions objectives, i exigeix que el mètode utilitzat sigui adequat per al tipus d’avaluació que es vol dur a terme. Els punts de mostreig també han de ser representatius de les àrees que es pretenen caracteritzar.
Una dada no és fiable únicament perquè l’instrument generi una lectura. És fiable quan la mesura forma part d’un sistema controlat i tècnicament adequat.
Mesurar bé comença per utilitzar el mètode adequat
Els diferents contaminants atmosfèrics requereixen tècniques específiques de mesura.
Partícules PM10 i PM2,5, ozó (O₃), diòxid de nitrogen (NO₂), diòxid de sofre (SO₂), monòxid de carboni (CO), compostos orgànics volàtils o partícules ultrafines presenten característiques diferents i, per tant, no es poden abordar de la mateixa manera.
En l’àmbit regulador europeu existeixen mètodes de referència per als contaminants regulats, recollits a la Directiva (UE) 2024/2881 i a les normes tècniques corresponents. La Comissió Europea indica també que es poden utilitzar mètodes diferents dels de referència quan se’n demostra adequadament l’equivalència.
Escollir correctament la tecnologia de mesura és, per tant, una de les primeres condicions per obtenir dades que es puguin interpretar amb garanties.
No es tracta de disposar de l’equip amb més prestacions, sinó de l’equip adequat per al contaminant, l’objectiu de la mesura i l’entorn en què haurà de treballar.
La ubicació també forma part de la qualitat de la dada
Dos equips idèntics poden proporcionar resultats diferents si estan instal·lats en emplaçaments diferents.
No necessàriament perquè un mesuri malament, sinó perquè estan observant realitats diferents.
Una estació propera al trànsit caracteritza una exposició diferent de la d’una estació de fons urbà o d’una estació rural. L’Agència Europea de Medi Ambient classifica els emplaçaments, entre altres criteris, com a urbans, suburbans o rurals i té en compte la cobertura de dades de les estacions utilitzades en les seves avaluacions.
La representativitat espacial és precisament un dels aspectes que la legislació europea està reforçant. El juny de 2026, la Comissió va adoptar la Decisió d’Execució (UE) 2026/1208, que desenvolupa criteris tècnics relacionats amb la modelització i la determinació de la representativitat espacial dels punts de mostreig.
Per això, abans d’interpretar qualsevol dada ambiental convé saber on, com i amb quin objectiu s’ha obtingut.
Calibració, manteniment i traçabilitat: què hi ha darrere de la dada
Els analitzadors i sistemes de mesura treballen durant períodes prolongats i estan sotmesos a condicions ambientals canviants.
Una desviació que no es detecta, una calibració incorrecta o un manteniment insuficient poden comprometre sèries senceres d’informació.
D’aquí la importància del Quality Assurance / Quality Control (QA/QC).
La xarxa europea AQUILA, coordinada en l’àmbit del Joint Research Centre (JRC), treballa precisament per harmonitzar la qualitat de les mesures atmosfèriques a Europa. Entre les seves funcions hi ha la coordinació d’activitats d’assegurament i control de qualitat, la validació de mètodes de mesura, l’estandardització i les comparacions entre laboratoris.
El sistema europeu exigeix, entre altres aspectes, traçabilitat de les mesures, sistemes establerts de QA/QC, manteniment regular dels instruments i procediments de control durant la recopilació i comunicació de dades.
Aquesta part acostuma a romandre invisible per a qui consulta posteriorment una gràfica, però és precisament la que permet confiar-hi.
Una dada en temps real no és necessàriament una dada validada
Aquesta diferència és especialment important.
Les xarxes actuals poden proporcionar informació sobre qualitat de l’aire pràcticament en temps real. Això és enormement útil per observar l’evolució d’un episodi o informar ràpidament la població.
Però dada disponible ràpidament i dada validada no signifiquen exactament el mateix.
L’Agència Europea de Medi Ambient diferencia entre informació up-to-date o provisional i dades oficialment validades. En els seus propis informes adverteix que les dades provisionals poden canviar quan finalitzen els processos de validació i s’incorpora el conjunt definitiu d’informació comunicat pels països.
Això no significa que la dada en temps real no tingui utilitat. Significa que s’ha d’utilitzar d’acord amb el seu nivell de validació.
Per a decisions immediates pot ser imprescindible disposar de dades actualitzades. Per analitzar tendències, avaluar el compliment normatiu o desenvolupar determinats estudis, pot ser necessari treballar amb informació validada posteriorment.
Entendre l’estat de la dada també forma part d’utilitzar-la correctament.
Per què són tan importants les dades ambientals fiables?
La qualitat de les dades condiciona pràcticament totes les etapes de la gestió de la qualitat de l’aire.
Detectar episodis de contaminació
Les xarxes de vigilància permeten seguir l’evolució dels contaminants i reconèixer increments anòmals o episodis que requereixen atenció.
Identificar tendències
Una sèrie històrica consistent permet saber si les concentracions estan augmentant, disminuint o mantenint-se estables.
Per fer-ho correctament és imprescindible que les dades de diferents períodes siguin comparables.
Avaluar polítiques ambientals
Restriccions al trànsit, canvis en processos industrials, mesures sobre emissions o plans de qualitat de l’aire només es poden avaluar correctament si existeix una base de dades prou robusta abans i després de la seva aplicació.
Comparar territoris
L’harmonització de mètodes i criteris permet comparar informació procedent de diferents estacions, xarxes, ciutats o països.
És precisament un dels motius pels quals Europa manté programes comuns de QA/QC i una xarxa de laboratoris nacionals de referència.
Protegir la salut i el medi ambient
L’OMS estableix valors guia de qualitat de l’aire per a contaminants com PM2,5, PM10, O₃, NO₂, SO₂ i CO basant-se en l’evidència disponible sobre els seus efectes sobre la salut.
Per poder comparar les concentracions reals amb aquests valors, la qualitat de les mesures és fonamental.
Una exigència cada vegada més gran a Europa
La importància de la dada augmentarà encara més amb la nova regulació europea.
La Directiva (UE) 2024/2881 sobre qualitat de l’aire ambient i una atmosfera més neta a Europa va entrar en vigor el 10 de desembre de 2024 i estableix nous estàndards de qualitat de l’aire que s’hauran d’assolir a partir de l’1 de gener de 2030.
La revisió reforça diferents elements de l’avaluació i el monitoratge i persegueix acostar progressivament els estàndards europeus a les recomanacions sanitàries de l’OMS.
L’Agència Europea de Medi Ambient ja assenyala que les xarxes de monitoratge i el nombre d’estacions hauran d’evolucionar per adaptar-se als nous requisits.
I el context continua sent exigent: l’informe de l’EEA publicat el 2026 indica que, tot i que la qualitat de l’aire europea ha millorat durant les últimes dècades, determinats contaminants continuen superant els estàndards actuals en una part de les estacions i la distància respecte dels objectius de 2030 continua sent significativa, especialment pel que fa al material particulat.
Més exigència ambiental significa també més necessitat d’informació fiable, comparable i traçable.
De la dada a la decisió
Una estació de qualitat de l’aire pot generar milers de registres.
El veritable valor apareix quan aquests registres es poden convertir en informació capaç de respondre preguntes concretes:
Està augmentant un contaminant?
S’està produint un episodi?
On es concentra el problema?
Una mesura adoptada està funcionant?
Hi ha una tendència que requereix actuar?
La tecnologia permet mesurar cada vegada més variables i obtenir informació amb una resolució temporal més gran. Tanmateix, augmentar la quantitat de dades sense garantir-ne la qualitat pot generar una falsa sensació de coneixement.
En monitoratge ambiental, més dades no sempre significa dades millors.
La prioritat ha de ser disposar d’informació adequada per a l’objectiu perseguit i conèixer les condicions en què s’ha generat.
MCV: més de quatre dècades treballant en monitoratge ambiental
A MCV desenvolupem i fabriquem equips de mesura per a qualitat de l’aire i variables meteorològiques i treballem en la implantació i gestió de xarxes de qualitat ambiental.
La nostra activitat inclou també serveis associats a la instal·lació, manteniment, calibració d’equips, assistència tècnica, explotació de dades i formació.
L’experiència acumulada des de 1982 ens permet abordar el monitoratge no només des de l’instrument, sinó des del conjunt del sistema de mesura.
Perquè obtenir un número és relativament senzill.
Obtenir una dada en la qual es pugui confiar és una altra cosa.
I quan d’aquesta dada depenen decisions ambientals, planificació, investigació o protecció de la salut, mesurar bé deixa de ser un detall tècnic per convertir-se en una condició imprescindible.
Preguntes freqüents sobre la qualitat de les dades ambientals
Què fa que una dada ambiental sigui fiable?
La fiabilitat depèn del mètode de mesura, les prestacions i l’estat de l’instrument, la calibració, el manteniment, la ubicació, la representativitat del punt de mostreig, la cobertura temporal i els processos d’assegurament, control i validació de qualitat.
Per què és important calibrar els equips de qualitat de l’aire?
La calibració permet comprovar la resposta del sistema de mesura davant de referències conegudes i detectar possibles desviacions. Forma part dels procediments necessaris per mantenir la traçabilitat i la precisió de les mesures.
Les dades de qualitat de l’aire en temps real són definitives?
No necessàriament. Poden ser dades provisionals que posteriorment passin per processos addicionals de control i validació. L’EEA diferencia expressament entre dades actualitzades i dades oficialment validades.
Per què importa on s’instal·la una estació de qualitat de l’aire?
Perquè la ubicació determina quin entorn i quines fonts de contaminació representa la mesura. La representativitat espacial del punt de mostreig és una part essencial de l’avaluació de la qualitat de l’aire.
Quina normativa regula actualment la qualitat de l’aire a Europa?
El marc europeu actualitzat és la Directiva (UE) 2024/2881, que va entrar en vigor el desembre de 2024 i estableix, entre altres qüestions, nous estàndards de qualitat de l’aire aplicables a partir de 2030 i requisits relacionats amb la seva avaluació i monitoratge.
Fonts de referència
Contingut elaborat a partir de documentació oficial de la Comissió Europea, l’Agència Europea de Medi Ambient (EEA), l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el Joint Research Centre / AQUILA, la Directiva (UE) 2024/2881 i documentació corporativa de MCV.
