Després d’un dia de pluja, l’aire sembla més net, però la relació entre pluja i contaminació és més complexa del que sembla. La pluja no fa desaparèixer els contaminants. Els treu de l’atmosfera i els porta a una altra banda: al sòl, als rius, al mar i a la xarxa de clavegueram.
A la tardor, quan arriben els primers fronts i les pluges tornen després de l’estiu, aquesta pregunta té tot el sentit. Què s’emporta realment l’aigua? Què continua a l’aire? I on acaba tot el que hi havia a l’atmosfera?
Com neteja la pluja l’atmosfera
Els científics parlen de dipòsit humit per referir-se a tots els contaminants que arriben a la superfície amb la precipitació. Aquest procés funciona de dues maneres diferents.
- Dins del núvol. Moltes partícules fan de nucli perquè s’hi condensi el vapor d’aigua. Quan aquestes gotes creixen i cauen, la partícula baixa amb elles.
- Per sota del núvol. Les gotes de pluja, mentre cauen, xoquen amb les partícules i capturen gasos solubles. És el que se sol anomenar rentat de l’atmosfera.
Tots dos mecanismes són reals i importants. Tanmateix, no tenen la mateixa eficàcia per a tots els contaminants. De fet, aquí hi ha la clau de per què la pluja no ho resol tot.
Pluja i contaminació: no tots els contaminants marxen igual
Les partícules grans cauen ràpid
Les partícules gruixudes, de més de 2 micròmetres, són les que la pluja captura amb més facilitat. Per això el PM10, que inclou bona part d’aquesta fracció, sol baixar de manera clara en poca estona de pluja. Segons un estudi publicat a Atmospheric Chemistry and Physics, amb una pluja feble d’un mil·límetre per hora la fracció gruixuda ja es redueix molt en menys d’una hora.
Les partícules fines es resisteixen
Les partícules d’entre 0,1 i 1 micròmetre són una altra història. Són massa grans per moure’s cap a les gotes per difusió i massa petites per xocar-hi per inèrcia. Per això, per sota del núvol, la pluja les captura molt poc. És un fenomen conegut com a Greenfield gap.
Aquesta franja coincideix amb una part important del PM2,5. És a dir, després d’una pluja feble, l’aire pot quedar lliure de pols gruixuda però conservar una bona part de les partícules fines, que són justament les que més preocupen per la salut.
Els gasos poc solubles es queden a l’aire
Amb els gasos, tot depèn de la solubilitat. L’amoníac (NH3), el diòxid de sofre (SO2) o l’àcid nítric es dissolen bé a l’aigua i la pluja els arrossega. En canvi, el diòxid de nitrogen (NO2), l’ozó (O3) o el monòxid de carboni (CO) són poc solubles. La pluja, per si sola, gairebé no els treu de l’atmosfera.
Aleshores, per què l’aire sembla més net després de ploure?
Sovint, la millora no la fa només l’aigua. La pluja acostuma a arribar amb un canvi de temps: un front, més vent i una massa d’aire nova. Aquest canvi barreja i renova l’aire que hi havia acumulat sobre la ciutat.
Per això, la pluja que arriba amb un front i vent sol millorar molt més la qualitat de l’aire que un plugim en un dia encalmat. Al contrari, si plou poc i l’atmosfera continua estable, el NO2 i les partícules fines poden tornar a pujar ràpidament. Com explicàvem en l’article sobre partícules ultrafines, el que no es veu també forma part de la qualitat de l’aire.
On va a parar la contaminació que arrossega la pluja
Aquí ve la part menys visible de la relació entre pluja i contaminació. El que surt de l’aire no desapareix: canvia de lloc.
Al sòl i als ecosistemes
Els compostos de nitrogen i de sofre que arrossega la pluja arriben als boscos, als prats i als conreus. Fa dècades, el sofre va provocar l’acidificació de llacs i boscos a Europa. Avui, el gran repte és el nitrogen, que adoba en excés els ecosistemes i afavoreix l’eutrofització.
Segons l’Agència Europea de Medi Ambient, el 2023 uns 1,07 milions de km² d’ecosistemes de la UE rebien més nitrogen del que poden tolerar. És un 14 % menys que el 2005, però encara lluny de l’objectiu europeu de reduir-ho un 25 % el 2030.
A l’aigua dels rius i del mar
Una part del que cau sobre el territori acaba als rius, als embassaments i a les zones costaneres. A més, metalls pesants com el plom, el cadmi o el mercuri també arriben a l’aigua per aquesta via.
Als carrers i al clavegueram
A la ciutat hi ha un altre efecte. Durant els dies secs, al paviment s’hi acumulen partícules, restes de frens i pneumàtics i pols de la via. La primera pluja forta ho renta tot i ho envia cap al clavegueram. Per això, l’aigua dels primers minuts de pluja sol ser la més carregada de contaminants.
També es mesura la contaminació que porta la pluja
Saber què arriba amb la pluja requereix equips específics. Els captadors de dipòsit humit, coneguts com a wet-only, només s’obren quan plou. Així recullen l’aigua de pluja sense barrejar-la amb la pols que cau els dies secs.
Aquestes mostres s’analitzen al laboratori per conèixer-ne el pH, la conductivitat i els ions principals: sulfat, nitrat, amoni, clorur, sodi, calci, magnesi i potassi. A més, en algunes estacions també es mesuren metalls pesants i mercuri.
A escala europea, el programa EMEP recull aquestes dades des del 1977. Va néixer precisament per la preocupació per la pluja àcida i serveix per entendre com viatja la contaminació entre països. A Espanya, una part d’aquestes mesures es fa a les estacions de fons de l’Agència Estatal de Meteorologia.
Mesurar l’aire i la pluja: dues cares de la mateixa dada
Un dia de pluja pot fer baixar els nivells que marquen els analitzadors d’aire. Tanmateix, això no vol dir que el problema s’hagi resolt. Vol dir que una part de la contaminació ha passat de l’aire a la superfície.
Per això cal interpretar les dades amb context: quant ha plogut, amb quina intensitat, si hi ha hagut canvi de vent i quins contaminants s’han mesurat. Només així es pot distingir una millora real d’una millora momentània. És la mateixa idea que defensàvem a dades ambientals fiables: una dada només és útil si s’entén d’on ve.
Necessites mesurar què passa a l’atmosfera, plogui o no?
A MCV fa més de 40 anys que dissenyem, instal·lem i mantenim estacions de qualitat de l’aire i meteorologia. També portem més de vint anys en l’explotació i el manteniment de la xarxa de vigilància de l’Agència Estatal de Meteorologia.
Si necessites una estació, una campanya de mesura o el manteniment d’una xarxa existent, parlem-ne.
