Quan encenem la calefacció, també canvia l’aire que respirem: amb el fred torna la contaminació de combustió. Estufes, calderes i llars de foc cremen llenya, pèl·lets, gasoil o gas durant moltes hores al dia. I tot el que es crema acaba, d’una manera o una altra, a l’atmosfera.
A la tardor ho notem cada any. Les nits són més llargues, l’aire està més quiet i, al mateix temps, s’encenen milers de calefaccions. És la combinació perfecta perquè els nivells de partícules i d’alguns gasos tornin a pujar.
Què emet una calefacció?
Depèn del combustible i de com es crema. Tanmateix, hi ha uns quants contaminants que apareixen gairebé sempre.
- Partícules (PM10 i PM2,5). Sobretot quan es crema biomassa: llenya, pèl·lets o restes vegetals. La majoria són fines i penetren fàcilment a les vies respiratòries.
- Òxids de nitrogen (NOx). Es formen en qualsevol combustió a alta temperatura, també en les calderes de gas i de gasoil.
- Monòxid de carboni (CO). És el senyal d’una combustió incompleta, típica d’equips vells o mal regulats.
- Hidrocarburs aromàtics policíclics (HAP). El més conegut és el benzo(a)pirè, un compost cancerigen que viatja adherit a les partícules.
La calefacció, una font que sovint passa desapercebuda
Quan parlem de contaminació urbana, pensem primer en el trànsit. És lògic, i ja ho explicàvem a l’article sobre mobilitat urbana i qualitat de l’aire. Però a l’hivern, el sector residencial guanya molt de pes.
Un estudi del Centre Comú de Recerca de la Comissió Europea, publicat a Scientific Reports el 2024, va analitzar 708 ciutats europees. La conclusió és clara: el sector residencial és la principal font de PM2,5 urbà, amb una aportació mitjana del 27 %. A més, és la primera font en el 56 % de les ciutats estudiades.
El mateix estudi assenyala un responsable principal: la combustió de biomassa. En la majoria de països, gairebé totes les emissions primàries de PM2,5 de les llars provenen de cremar llenya i altres combustibles vegetals.
Per què la contaminació de combustió es nota tant a l’hivern?
No és només que emetem més. També és que l’atmosfera dispersa pitjor. A les nits fredes i serenes, el terra es refreda i es forma una inversió tèrmica: una capa d’aire fred queda atrapada a prop de la superfície, sota una capa més càlida.
Aquesta tapa invisible impedeix que el fum pugi i es barregi. Per això, els fums de les xemeneies s’acumulen just a l’alçada on vivim. És el mateix fenomen que explica per què augmenten el NO2 i les partícules a la tardor.
Al contrari, els dies de vent o amb el pas d’un front, l’aire es renova i els nivells baixen ràpidament. Per tant, el mateix volum d’emissions pot donar dades molt diferents segons el temps que faci.
El benzo(a)pirè, el contaminant que delata la llenya
El benzo(a)pirè s’utilitza com a indicador del risc cancerigen dels HAP a l’aire. Les seves fonts principals són les estufes i les llars de foc domèstiques, i en menor mesura el trànsit. Per això, en zones on es crema molta llenya, les concentracions es disparen a l’hivern i gairebé desapareixen a l’estiu.
Actualment té un valor objectiu d’1 ng/m3 de mitjana anual. Amb la nova Directiva (UE) 2024/2881, aquest valor passa a ser un valor límit obligatori a partir del 2030.
Els límits es tornen més exigents el 2030
La nova directiva europea de qualitat de l’aire també endureix els valors límit anuals dels contaminants més relacionats amb la combustió:
- PM2,5: de 25 a 10 µg/m3.
- PM10: de 40 a 20 µg/m3.
- NO2: de 40 a 20 µg/m3.
- Benzo(a)pirè: 1,0 ng/m3, ara com a valor límit.
És a dir, l’any 2030 el marge serà molt més estret. Les emissions de calefacció, que fins ara podien passar desapercebudes en la mitjana anual, tindran molt més pes en el compliment.
Com es mesura la contaminació de la calefacció
Els gasos com el NO2 o el CO es mesuren en continu amb analitzadors automàtics. Les partícules i, sobretot, el que porten a dins requereixen un altre enfocament.
Per conèixer la massa de PM10 o PM2,5 i la seva composició s’utilitzen captadors que fan passar l’aire a través d’un filtre durant un període determinat. Després, aquests filtres es pesen i s’analitzen al laboratori. Així és com es determina, per exemple, el benzo(a)pirè present en les partícules.
A MCV fabriquem captadors d’alt volum seqüencials, com el CAV-A/MSb, que permeten programar fins a 15 filtres de PM10 o PM2,5 de manera automàtica. D’aquesta manera, es pot seguir dia a dia com canvia la contaminació quan arriba el fred, sense haver de canviar el filtre a mà cada jornada.
Mesurar abans de decidir
Renovar estufes antigues, millorar la combustió o regular l’ús de la llenya en episodis de contaminació són mesures útils. Tanmateix, per saber si funcionen cal mesurar abans i després, i fer-ho durant la temporada de calefacció. Com recordàvem a dades ambientals fiables, una bona decisió comença per una bona dada.
Necessites mesurar l’impacte de la calefacció a la teva zona?
A MCV fa més de 40 anys que dissenyem, fabriquem i mantenim equips de mesura de la qualitat de l’aire: captadors de partícules, analitzadors de gasos i estacions completes. Si necessites una campanya de mesura per a aquest hivern, parlem-ne.
